Francesc Gimeno Arasa

Fill d’una família rural, es formà inicialment a Tortosa; l’any 1880 es va traslladar a Barcelona i el 1884 ingressà a l’Escuela Superior de Bellas Artes de Madrid, on va estudiar amb Carlos de Haes. Al Museo del Prado va admirar la pintura de Velázquez i de tot el segle XVII. Retornat a Catalunya, el 1887 va incorporar a la seva pintura el paisatge empordanès de Torroella de Montgrí, on es va casar, i de Llançà, on va viure un any. A Barcelona refusà contractes interessants per treballar de decorador de parets, valorant la llibertat de no vendre’s per cap mecenatge. Solitari i reservat, es va mantenir apartat del circuit de l’art durant vint-i-cinc anys, passant moltes privacions sense deixar mai de pintar, fins que va retrobar un amic d’adolescència, el metge, establert a Sabadell, Francesc de Paula Bedós, que el va protegir. Amb una pintura realista que no s’adscriu a cap escola, la pinzellada ràpida i texturada dona als seus quadres una estranya energia. Gimeno va pintar mercats empordanesos, portals de Barcelona, figures humanes i paisatges lluminosos de la Costa Brava, de Barcelona i de Mallorca. Es va autoretratar sovint convertint-se en un expert en aquest gènere. Si bé es va negar a adoptar les solucions de l’impressionisme, va donar una importància extrema al tractament de la llum i es va avançar, amb un naturalisme extrem, a l’expressionisme.
A la dècada dels 90 va formar part d’algunes exposicions a Barcelona i el 1904 va rebre una menció honorífica a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid. El 1915 va accedir a fer una primera exposició individual a les Galeries Dalmau de Barcelona i el 1917 una altra. Des de llavors, va participar en la vida expositiva de la ciutat i també de París. Al cap d’un any de la seva mort, la Sala Parés va presentar una antològica de la seva obra amb un gran èxit.

Aquestes obres formen part de la col·lecció del Museu de l’Empordà