Carme Escursell Burch

Carme Escursell és una gran desconeguda. Filla de Carme Burch Fina i Pere-Juli Escursell Díez, als setze anys es va formar al taller de Ramon Reig, on va ser una de les alumnes destacades. Una activitat que va deixar quan es va casar, cap al 1945, i es va incorporar al negoci del marit, Josep Salip Muntada, de Figueres, que tenia un establiment de vins i licors al començament del carrer de la Jonquera. Els Salip tenien altres comerços de vins a la ciutat. Als anys 1944 i 1945, quan l’exèrcit nazi va veure que a França les coses no els anaven tan bé, van encarregar a Salip milers d’ampolles de conyac per enviar-les als soldats que lluitaven al front. Amb aquests diners, els Salip van obrir noves botigues. Van tenir dues filles: Cèlia i Montserrat. Carme Escursell, que mai va recuperar l’activitat pictòrica, va morir als cinquanta-set anys.

“Notable pintura, deixebla de Reig” és l’única referència que tenim escrita sobre l’activitat pictòrica de Carme Escursell, a la Bibliografia de Figueres i de l’Empordà. Addició a la part primera, de Miquel Alabrús, de 1983. Sabem que pintava oli sobre fusta i sobre tela. Tot el que s’ha conservat és dels anys quaranta, concretament des de 1940, quan assistia a les classes de Ramon Reig, fins al 1945, data aproximada del seu casament. No només destaca la qualitat pictòrica sinó també la temàtica, que incorpora gèneres i temes diferents. S’ha conservat una vista de la plaça de l’Ajuntament des del carrer de la Jonquera, probablement un treball de classe, fet des de la finestra de la balconada del taller de Ramon Reig, situat en aquest carrer. Aquesta vista de plaça és compartida pel mateix Reig i per altres pintors que s’hi havien format. S’ha conservat també un paisatge de la plana de l’Alt Empordà, Paisatge empordanès, de 1944, un oli sobre fusta que incorpora les pautes de composició de Ramon Reig: un gran celatge i una línia de l’horitzó molt baixa, i que reprodueix les línies de xiprers per atenuar la tramuntana.

Però Carme Escursell va abordar diferents temes, alguns dels quals són molt poc habituals tractant-se de pintores en formació, com una petita vanitas amb un contrast cromàtic i unes tonalitats òssies i del metall destacables. I també un retrat d’una nena fet l’any 1944, qui sap si del context familiar, amb una mirada d’una gran duresa que no té res a veure amb el mite de la infància com un territori d’innocència. Tots els quadres estan signats amb una aplicada lletra d’impremta, i alguns, datats. S’ha conservat també una natura morta del 1943 que incorpora dos objectes i un llibre situats damunt d’una tela decorada amb unes petites flors. Destaca també el tractament dels matisos més clars del color i dels diferents punts de llum. Finalment, s’ha conservat també un oli de temàtica floral.

Projecció pública de la seva obra: Si bé és una pintora oblidada i desconeguda, sembla que havia participat en concursos de dibuix d’àmbit estatal. Sabem que el juny de 1944 va formar part de l’exposició a la Sala Edison d’alguns i algunes alumnes de Reig, com Carme Cuffí, Montserrat Cruañas, Dolors Geli, Assumpció Ferran i Lluïsa Martin. No se li coneix cap altra exposició.

Aquestes obres formen part de la col·lecció del Museu de l’Empordà