Agustí Rigalt Cortiella

Fill del pintor Lluís Rigalt, es va especialitzar en pintura religiosa i paisatgística, però va ser també un reconegut vitraller i artista decoratiu. Va estudiar a l’Escola de Llotja de Barcelona, on el seu pare era professor i també ho havia estat l’avi, Pau Rigalt Fargues. Ell mateix va ser professor de la mateixa Escola durant més de dues dècades, a partir del 1877. També va estar matriculat a l’Escuela de Pintura de Madrid, on va viatjar amb el seu amic, el pintor Antoni Caba. S’especula que va fer un viatge a Roma, on podria haver conegut el seu admirat Marià Fortuny. Si bé es desconeixen molts aspectes de la seva biografia, el que és segur és que va participar en la nova decoració del Gran Teatre del Liceu després de l’incendi del 1861, juntament amb artistes com Ramon Martí Alsina i l’amic Antoni Caba. Va executar dos plafons al·legòrics al sostre del teatre: Orfeu amansint les feres amb la lira i Palestrina tocant a l’orgue la missa del papa Marcel. Les dues pintures, com la d’Antoni Caba, van desaparèixer a l’últim incendi del teatre el 1994. El 1862 va participar com a il·lustrador a la Història de Catalunya de Víctor Balaguer. Cosí del vitraller Antoni Rigalt Blanch, el 1880 va dissenyar dues vidrieres per a finestrals de la catedral de Barcelona que fins llavors havien estat tapiats, i el 1894 va participar en el disseny de vitralls per a Santa Maria del Mar, per a Santa Maria del Pi i per a la capella dels Dolors de l’església del Bon Succés.

Aquestes obres formen part de la col·lecció del Museu de l’Empordà