{"id":4587,"date":"2020-04-28T00:00:00","date_gmt":"2020-04-27T22:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.museuemporda.org\/autors\/pere-calders\/"},"modified":"2021-06-18T09:06:44","modified_gmt":"2021-06-18T08:06:44","slug":"pere-calders-rossinyol","status":"publish","type":"autors","link":"https:\/\/www.museuemporda.org\/?autors=pere-calders-rossinyol","title":{"rendered":"Pere Calders Rossinyol"},"content":{"rendered":"","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Fou un dels escriptors m\u00e9s populars de la segona meitat del segle XX, gr\u00e0cies a la gran acceptaci\u00f3 que tingueren els seu contes, impregnats d\u2019un humor que barreja situacions quotidianes amb elements inversemblants. Aquest \u00e8xit ha ocultat parcialment la seva faceta de dibuixant, que es manifest\u00e0 ja de ben jove en estudiar a l\u2019Escola de Belles Arts de Barcelona, la Llotja (1929-1934). En aquella etapa treball\u00e0 amb el dibuixant txec Karel Cerny i comen\u00e7\u00e0 a col\u2022laborar a la premsa de l\u2019\u00e8poca amb dibuixos i articles. En esclatar la guerra, juntament amb el seu amic Avel\u2022l\u00ed Art\u00eds Gener, T\u00edsner, tingu\u00e9 un paper clau en la renovaci\u00f3 de L\u2019Esquella de la Torratxa, que aleshores, segons Jaume Capdevila, \u00abaugmenta significativament la seva qualitat gr\u00e0fica i aconsegueix disparar el seu tiratge, bo i modernitzant el concepte de s\u00e0tira\u00bb. Als anys trenta signava els seus dibuixos amb el pseud\u00f2nim de Kalders. Af\u00ed al PSUC i voluntari a l\u2019ex\u00e8rcit republic\u00e0, al final del conflicte s\u2019exili\u00e0 primer a la Rep\u00fablica Francesa i despr\u00e9s a M\u00e8xic, a inst\u00e0ncies del poeta Josep Carner. A M\u00e8xic no deix\u00e0 la seva carrera liter\u00e0ria i es cas\u00e0 en segones noces amb Rosa Art\u00eds, germana de T\u00edsner. Tamb\u00e9 continu\u00e0 la seva activitat com a dibuixant i dissenyador gr\u00e0fic a l\u2019editorial UTEHA, empresa que no deix\u00e0 fins al seu retorn a Catalunya el 1963. Col\u2022labor\u00e0 ass\u00edduament en diferents revistes de l\u2019exili: Full Catal\u00e0, Xaloc, La Nova Revista i Pont blau, entre d\u2019altres. El 1944 arrib\u00e0 a fundar la revista Lletres, juntament amb Josep Carner i Agust\u00ed Bartra, i fou editor dels Fascicles Literaris (1958-1959), dels quals era l\u2019\u00fanic redactor. Per a les edicions de llibres fetes a l\u2019exili disseny\u00e0 i feu la portada de diferents volums, com \u00e9s el cas d\u2019Odisseu, L\u2019arbre de foc o Oda a Catalunya des dels tr\u00f2pics, totes tres obres del poeta Agust\u00ed Bartra. La seva m\u00e0xima popularitat com a escriptor li arrib\u00e0 amb el muntatge teatral Antaviana (1979), del grup Dagoll Dagom, fet sobre els seus contes, que tingu\u00e9 un \u00e8xit esclatant i que serv\u00ed per difondre massivament el recull Cr\u00f2niques de la veritat oculta (1955), reeditat aleshores.<\/p>\n<p>L\u2019experi\u00e8ncia de l\u2019exili a M\u00e8xic, de m\u00e9s de vint anys, fou decisiva per a la seva traject\u00f2ria personal, professional i art\u00edstica i la seva obra en qued\u00e0 clarament marcada en t\u00edtols com Gent de l\u2019alta vall (1957), Dem\u00e0 a les tres de la matinada (1959), L\u2019ombra de l\u2019atzavara (1964) o Aqu\u00ed descansa Nevares (1967). Joan Fuster afirm\u00e0: \u00ab\u00c9s ben possible que, sense el pas per l\u2019exili \u2014sense l\u2019escenari i sense els personatges que li proporciona M\u00e8xic\u2014, els contes de Calders haguessin derivat a factures m\u00e9s acostades a Poe, Pirandello o Kafka: al \u00abconte filos\u00f2fic\u00bb tradicional. M\u00e8xic li brindava una realitat d\u2019interpretacions suggestives. Calders l\u2019utilitza amb habilitat i exactitud: la barreja d\u2019exactitud i d\u2019habilitat \u2014de mal\u00edcia\u2014 \u00e9s la caricatura\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":4588,"template":"","meta":{"_acf_changed":false,"_et_pb_use_builder":"","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","inline_featured_image":false},"autors":[294],"class_list":["post-4587","autors","type-autors","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","autors-pere-calders-rossinyol"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.museuemporda.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/autors\/4587"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.museuemporda.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/autors"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.museuemporda.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/autors"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.museuemporda.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/4588"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.museuemporda.org\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=4587"}],"wp:term":[{"taxonomy":"autors","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.museuemporda.org\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fautors&post=4587"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}