M\u00e9s conegut actualment com a escriptor i periodista, desenvolup\u00e0 la seva activitat com a dibuixant \u2014amb el pseud\u00f2nim de T\u00edsner\u2014 ja a la d\u00e8cada dels anys trenta del segle passat, durant la qual adquir\u00ed un gran prestigi com a ninotaire. En aquells moments public\u00e0 a les revistes de m\u00e9s \u00e8xit: L\u2019Esquella de la Torratxa, Papitu, El Be Negre i La Campana de Gr\u00e0cia, entre d\u2019altres. Particip\u00e0 a la Guerra Civil del 1936-1939 en el b\u00e0ndol republic\u00e0 i arrib\u00e0 a ser tinent coronel. Exiliat el 1939, fou internat al camp de Prats de Moll\u00f3, d\u2019on fug\u00ed i pass\u00e0 a Tolosa de Llenguadoc. Seguidament s\u2019exili\u00e0 a M\u00e8xic, on es va estar gaireb\u00e9 vint-i-set anys, ja que no retorn\u00e0 a Barcelona fins el desembre del 1965. A M\u00e8xic hi desenvolup\u00e0 una \u00e0mplia activitat art\u00edstica: pintor, caricaturista, dibuixant publicitari, dissenyador i escen\u00f2graf per al teatre, el cinema i la televisi\u00f3; i fins i tot arrib\u00e0 a concebre un sistema de dibuixos animats que anomen\u00e0 \u00abmarioneta plana\u00bb. Aix\u00ed mateix, conre\u00e0 el periodisme, ja que col\u2022labor\u00e0 activament en la premsa de l\u2019exili i dirig\u00ed la Nova Revista (1955-1958). Fou tamb\u00e9 a l\u2019exili on inici\u00e0 la seva traject\u00f2ria com a narrador, amb 556 Brigada Mixta (1945); una activitat que desenvolup\u00e0 despr\u00e9s del seu retorn a Catalunya.<\/p>\n
A l\u2019etapa de la preguerra es va formar art\u00edsticament a la Llotja, on tamb\u00e9 coincid\u00ed amb Pere Calders, a qui coneixia del Col\u2022legi Moss\u00e8n Cinto i amb qui feu una amistat de per vida. Dels ensenyaments rebuts reconegu\u00e9, anys despr\u00e9s, que nom\u00e9s li havien interessat la composici\u00f3 decorativa i la perspectiva. A l\u2019exili mexic\u00e0 realitz\u00e0 nombroses pintures i arrib\u00e0 a fer unes disset exposicions en solitari, la primera de les quals en una galeria del carrer de Venustiano Carranza, que tingu\u00e9 un gran \u00e8xit. Els temes de les seves pintures eren impregnats de la realitat en qu\u00e8 vivia, ja fossin paisatges urbans com en el cas de Chapultepec, indrets suggestius com Tres Mar\u00edas o b\u00e9 els mercats tradicionals, anomenats tianguis en llengua n\u00e0hualt. No en va, d\u2019ell digu\u00e9 l\u2019escriptor Vicen\u00e7 Riera Llorca que \u00abde tots els catalans que van anar a petar a M\u00e8xic, Art\u00eds Gener \u00e9s el que s\u2019hi va adaptar millor, el que se sentia m\u00e9s a casa seva\u00bb.<\/p>\n
Aquest sentiment d\u2019identificaci\u00f3 amb el pa\u00eds d\u2019acollida tamb\u00e9 qued\u00e0 pal\u00e8s a la seva obra liter\u00e0ria, en t\u00edtols de narrativa com Paraules d\u2019Opoton el Vell (1968) \u2014on s\u00f3n els asteques els que \u00abdescobreixen\u00bb la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica\u2014 i sobretot en els tres volums de les seves mem\u00f2ries Viure i Veure (1989-1991).<\/p>\n","protected":false},"featured_media":4426,"template":"","meta":{"_acf_changed":false,"_et_pb_use_builder":"","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","inline_featured_image":false},"autors":[212],"class_list":["post-4425","autors","type-autors","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","autors-avelli-artis-gener"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.museuemporda.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/autors\/4425"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.museuemporda.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/autors"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.museuemporda.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/autors"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.museuemporda.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/4426"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.museuemporda.org\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=4425"}],"wp:term":[{"taxonomy":"autors","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.museuemporda.org\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fautors&post=4425"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}