Als anys vint del segle XX ja s\u2019havia guanyat un nom en el panorama art\u00edstic barcelon\u00ed. Fou un dels impulsors de grup Nou Ambient, creat el 1919 i que es propos\u00e0 una reinterpretaci\u00f3 de les grans figures de la pintura catalana precedent, com Fortuny, Mart\u00ed Alsina o Isidre Nonell. Ja en aquells moments la cr\u00edtica destac\u00e0 els seus bons dots i establ\u00ed un paral\u2022lelisme entre les seves obres i les de la primera \u00e8poca de Joan Mir\u00f3, amb qui compart\u00ed estudi. Sobre aquest paral\u2022lelisme entre els dos artistes, un cr\u00edtic actual com Francesc Miralles ha assenyat que \u00abno \u00e9s gratu\u00eft, ja que algunes obres d\u2019aquells primers moments d\u2019ambd\u00f3s pintors tenien plantejaments similars\u00bb. El 1925 expos\u00e0 a la Galeria Dalmau i als anys trenta entr\u00e0 a formar part del grup dels evolucionistes, amb els quals expos\u00e0 a Madrid el 1932. Aquell mateix any, entr\u00e0 al Grup d\u2019Artistes Independents. En esclatar la Guerra Civil del 1936-1939, fou membre del Consell de Belles Arts i Arts Aplicades de Catalunya, en representaci\u00f3 del sindicat UGT. El 1937 s\u2019exili\u00e0 a Fran\u00e7a i el 1939 es pogu\u00e9 traslladar a M\u00e8xic, on continu\u00e0 la seva carrera art\u00edstica en l\u2019\u00e0mbit de la pintura, l\u2019escultura, la cer\u00e0mica i el collage, per\u00f2 tamb\u00e9 de l\u2019ensenyament, ja que feu classes a l\u2019Institut Nacional de M\u00e8xic i tingu\u00e9 un taller de restauraci\u00f3. Aix\u00ed mateix, public\u00e0 estudis i feu nombroses confer\u00e8ncies sobre l\u2019art ind\u00edgena mexic\u00e0, el colonial i l\u2019art contemporani catal\u00e0. Juntament amb altres pintors exiliats, el 1945 fund\u00e0 el Circulo de Bellas Artes. Col\u2022labor\u00e0 de manera ass\u00eddua a la premsa d\u2019exili, sobretot a Pont blau. A la segona meitat dels anys setanta del segle passat, s\u2019instal\u2022l\u00e0 definitivament a Catalunya. El 1982, el Museu de l\u2019Empord\u00e0 li dedic\u00e0 una exposici\u00f3 monogr\u00e0fica i el 1986 se li dedic\u00e0 una exposici\u00f3 antol\u00f2gica a la Caixa de Barcelona. L\u2019any abans, el 1985, reb\u00e9 un homenatge dels artistes mexicans.<\/p>\n
L\u2019obra de Camps Ribera estigu\u00e9 molt marcada per l\u2019empremta d\u2019Isidre Nonell, de qui havia estat alumne entre el 1907 i el 1908. Una influ\u00e8ncia que es fa visible encara en algunes de les pintures realitzades a l\u2019exili, com \u00e9s el cas de les figures femenines que es presenten a l\u2019exposici\u00f3. No en va, la cr\u00edtica ha remarcat que el seu fou un \u00abrealisme de tra\u00e7 nonelli\u00e0\u00bb. Es tractava d\u2019un influx conscient i volgut i per aix\u00f2 no ha de sobtar que fos un dels principals promotors de l\u2019exposici\u00f3 que el 1922 se celebr\u00e0 a Barcelona per tal de reivindicar Nonell i treure\u2019l de l\u2019ostracisme que pat\u00ed la seva obra despr\u00e9s de mort.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":4420,"template":"","meta":{"_acf_changed":false,"_et_pb_use_builder":"","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","inline_featured_image":false},"autors":[209],"class_list":["post-4419","autors","type-autors","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","autors-francesc-camps-ribera"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.museuemporda.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/autors\/4419"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.museuemporda.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/autors"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.museuemporda.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/autors"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.museuemporda.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/4420"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.museuemporda.org\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=4419"}],"wp:term":[{"taxonomy":"autors","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.museuemporda.org\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fautors&post=4419"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}